Ressenya de “L’Abisme i la Font” a la revista alemanya SONIC SEDUCER (traducció catalana + English translation)

Contents de poder compartir amb vosaltres una bona ressenya de “L’Abisme i la Font” a la revista alemanya SONIC SEDUCER Musik Magazin (Setembre 2021).

Ressenya de Mon a la Cova, “L’Abisme i la Font”, a la revista alemanya SONIC SEDUCER.

TRADUCCIÓ CATALANA

Mon a la Cova
«L’Abisme i la Font»
(Bandcamp)

En Mon, molt respectat en els cercles de rock gòtic (goth rock), des de Catalunya (abans Berlin), acaba de treure un àlbum més que sorprenent. Les referències es podrien ubicar en algun lloc entre Sol Invictus, The Cure, New Model Army i Pink Floyd. I el millor de tot és que en Mon no aclareix si allò sobre el què canta, d’acord amb el títol del disc, és d’un abisme o d’una font.

Es mostra inquiet, comparativament els seus col·legues de Luxemburg (Rome) o Itàlia (Der Blaue Reiter) es permeten menys debilitats defensives. Però és en l’ofensiva on es revelen les qualitats reals del disc. Minuciosament orquestrat, ple de bonics detalls, és una delícia que ningú que guardi ni tan sols una de les referències anteriorment esmentades en el seu cor no hauria de deixar escapar. Un àlbum realment valent que tendeix a enfonsar-te una mica, sobretot quan Mon a la Cova juga la carta dels Red House Painters („Sempre Sol“).

Comprar, comprar, comprar“ (Hans Jürgen Zeltinger). Només hi ha 100 unitats [de l’edició limitada numerada]. Ara o mai! Stephan Wolf

 

TRADUCCIÓ ANGLESA

Mon a la Cova
“L’Abisme i la Font” (The Abyss and the Source)
(Bandcamp)

Mon, from Catalonia (formerly Berlin), who is well respected in goth rock circles, has just released an album that is more than astonishing. The references fall somewhere between Sol Invictus, The Cure, New Model Army and Pink Floyd. And the best part: Mon never tells us whether he’s singing about an abyss or a source, from the album’s title.

He fidgets; comparatively, his colleagues from Luxembourg (Rome) or Italy (Der Blaue Reiter) allow themselves fewer defensive weaknesses. But it is on the offensive where the real qualities of the album shine through. Meticulously arranged, full of gorgeous subtleties, it is a delight that no one who holds dear even one of the above-mentioned references should miss. A truly brave album that may tend to drag you down a bit – especially when Mon a la Cova follows in the footsteps of the Red House Painters (“Sempre Sol”).

Buy it, buy it, buy it!” (Hans Zeltinger). There are only 100 copies [of the numbered limited edition]. Get it while you can! Stephan Wolf